El més difícil d’escriure no és escriure: és decidir on. M’ho he estat pensant durant anys, però ja està decidit: aquí. No és que abandoni les xarxes del tot, m’hi quedaré mentre hi hagi gent. Però aquest espai és meu, i el que hi escric no m’ho pot prendre ningú. Com he muntat aquest blog i per què, ho explico a continuació.
La idea: el teu lloc, el teu contingut
La web té un problema: publiquem cada cop més a llocs que no controlem. Xarxes socials, plataformes, serveis que poden canviar les regles, tancar o desaparèixer amb tot el que hi hem escrit. El moviment IndieWeb proposa justament el contrari: publica al teu domini, al teu ritme, amb les teves eines — i després, si vols, sindica a les xarxes (el que en diuen POSSE: publish on your own site, syndicate elsewhere).
Aquest blog és això: un lloc propi, lleuger, ràpid i meu. El contingut és meu, viu en fitxers que puc llegir, copiar i moure on vulgui. Cap plataforma no me’l pot prendre.
La pila
- Hugo: generador de llocs estàtics. Escrius en Markdown (text pla, que dura per sempre) i genera pàgines HTML que carreguen en mil·lèsimes.
- Tema Alpine: Minimalista, llegible, amb microformats IndieWeb de sèrie (h-entry, h-card, dt-published…), que és el llenguatge que les màquines entenen per intercanviar contingut.
- Escriptura: un panell d’administració propi (Decap CMS) i Obsidian — al final, tot són fitxers
.mden un repositori de Git. - Git + GitHub: control de versions i còpia de seguretat. Cada versió de cada post queda registrada.
- Cloudflare Pages: allotjament gratuït i desplegament automàtic. Cada cop que faig un canvi, el blog es regenera sol en un minut.
El flux
Escric → clico “Publica” → Git guarda → Cloudflare compila i desplega. No hi ha servidors a mantenir, no hi ha bases de dades, no hi ha res a vigilar. El resultat: un blog que és meu, que no em costa ni un euro i que funcionarà d’aquí a vint anys (els fitxers Markdown es poden obrir amb qualsevol eina).
